Practiqueu el contrast, no un desencadenant aïllat
Importa els 32 exemples marcats i recorda cada contrast fet versus actitud amb l'àudio i l'escriptura espanyola a iOS o Android. La guia de decisions completa continua disponible sense l'aplicació.
Subjuntiu espanyol vs indicatiu
Quina diferència hi ha entre indicatiu i subjuntiu?
Indicatiu i subjuntiu són estats d'ànim: mostren com un parlant presenta una situació. Tense el situa en el temps. Per tant, una oració pot utilitzar el present de subjuntiu—venga—o el present d'indicatiu—viene—mentre que tots dos fan referència al present o al futur.
L'indicatiu sol presentar una clàusula com afirmada o coneguda: Sé que viene, Creo que funciona, Hay alguien que puede ayudar. El subjuntiu sol situar l'oració sota un desig, avaluació, dubte, negació, recerca d'alguna cosa no identificada o una condició temporal futura.
No memoritzeu que com a activador de subjuntiu. Que introdueix els dos estats d'ànim. Compareu Es cierto que sale amb No es cierto que salga: la primera afirmació presenta la partida com a certa; el segon ho rebutja.
Una guia de decisió de quatre preguntes
Estic afirmant, observant, coneixent o creient positivament la informació? Trieu l'indicatiu.
Estic expressant desig, emoció, avaluació, dubte, negació o possibilitat sobre una altra clàusula? Trieu el subjuntiu.
La persona o cosa és específica i coneguda? L'indicatiu és típic. És buscat, desaparegut o no identificat? El subjuntiu és típic.
Amb enllaços temporals cuando i similars, utilitzeu indicatiu per a hàbits o esdeveniments completats i subjuntiu per a un esdeveniment encara pendent.
32 exemples de subjuntiu vs indicatiu
Els exemples passen de fets i creences al dubte i reaccions, referències conegudes versus desconegudes i fets habituals versus pendents.
| frase castellana | Significat | Context | Per què aquest estat d'ànim |
|---|---|---|---|
| Sé que Marta viene. | Sé que vindrà la Marta. | La vi salir de casa; sé que Marta viene. | El parlant presenta la clàusula dependent com a informació. |
| Creo que tienes razón. | Crec que tens raó. | Después de revisar los datos, creo que tienes razón. | El parlant presenta la clàusula dependent com a informació. |
| Es cierto que el tren sale a las ocho. | És cert que el tren surt a les vuit. | El horario lo confirma: sale a las ocho. | El parlant presenta la clàusula dependent com a informació. |
| Está claro que necesitamos ayuda. | Està clar que necessitem ajuda. | No terminaremos solos; necesitamos ayuda. | El parlant presenta la clàusula dependent com a informació. |
| Veo que estás cansado. | Veig que estàs cansat. | Tus ojos se cierran; veo que estás cansado. | El parlant presenta la clàusula dependent com a informació. |
| Me parece que funciona. | Em sembla que funciona. | La prueba termina bien; me parece que funciona. | El parlant presenta la clàusula dependent com a informació. |
| No dudo que es útil. | No dubto que sigui útil. | Ya nos ayudó dos veces; no dudo que es útil. | El parlant presenta la clàusula dependent com a informació. |
| Supongo que Ana está en casa. | Suposo que l'Ana és a casa. | Hay luz en su ventana; supongo que está en casa. | El parlant presenta la clàusula dependent com a informació. |
| No creo que Marta venga. | No crec que vingui la Marta. | No confirmó el plan; no creo que venga. | La clàusula principal emmarca la idea en lloc d'afirmar-la. |
| Dudo que tengas razón. | Dubto que tinguis raó. | Los datos dicen otra cosa; dudo que tengas razón. | La clàusula principal emmarca la idea en lloc d'afirmar-la. |
| No es cierto que el tren salga a las ocho. | No és cert que el tren surti a les vuit. | El horario marca las nueve, no las ocho. | La clàusula principal emmarca la idea en lloc d'afirmar-la. |
| No está claro que necesitemos ayuda. | No està clar que necessitem ajuda. | Primero probaremos solos; quizá no la necesitemos. | La clàusula principal emmarca la idea en lloc d'afirmar-la. |
| Me alegra que estés aquí. | M'alegro que estiguis aquí. | Tu presencia provoca una reacción: me alegra. | La clàusula principal emmarca la idea en lloc d'afirmar-la. |
| Quiero que vengas mañana. | Vull que vinguis demà. | Mi deseo se refiere a la acción de otra persona. | La clàusula principal emmarca la idea en lloc d'afirmar-la. |
| Es importante que descanses. | És important que descansis. | La frase evalúa el descanso como necesario. | La clàusula principal emmarca la idea en lloc d'afirmar-la. |
| Puede que funcione. | Pot funcionar. | Todavía no hay prueba; solo expresamos posibilidad. | La clàusula principal emmarca la idea en lloc d'afirmar-la. |
| Busco al profesor que habla portugués. | Busco el professor que parli portuguès. | Los dos sabemos qué profesor es. | Una referència específica o coneguda normalment pren indicatiu. |
| Busco un profesor que hable portugués. | Busco un professor que parli portuguès. | No tengo a una persona concreta identificada. | Una referència que falta, desitjada o no identificada normalment pren subjuntiu. |
| Tengo un libro que explica la regla. | Tinc un llibre que explica la regla. | El libro existe y lo tengo conmigo. | Una referència específica o coneguda normalment pren indicatiu. |
| Necesito un libro que explique la regla. | Necessito un llibre que expliqui la regla. | El libro deseado todavía no está identificado. | Una referència que falta, desitjada o no identificada normalment pren subjuntiu. |
| Hay alguien que puede ayudarme. | Hi ha algú que em pot ajudar. | Afirmo que esa persona existe. | Una referència específica o coneguda normalment pren indicatiu. |
| No hay nadie que pueda ayudarme. | No hi ha ningú que em pugui ajudar. | Se niega la existencia de esa persona. | Una referència que falta, desitjada o no identificada normalment pren subjuntiu. |
| Conozco un hotel que acepta mascotas. | Conec un hotel que admet mascotes. | Tengo un hotel concreto en mente. | Una referència específica o coneguda normalment pren indicatiu. |
| Buscamos un hotel que acepte mascotas. | Busquem un hotel que admeti mascotes. | Todavía no hemos identificado el hotel. | Una referència que falta, desitjada o no identificada normalment pren subjuntiu. |
| Cuando llega, siempre llama. | Quan arriba, sempre truca. | Es una costumbre repetida, no un futuro pendiente. | L'indicatiu presenta un hàbit o un esdeveniment ja realitzat. |
| Cuando llegue, llámame. | Quan arribi, truca'm. | La llegada futura todavía no ha ocurrido. | El subjuntiu presenta un esdeveniment futur que encara està pendent. |
| Aunque está cansado, sigue trabajando. | Encara que està cansat, segueix treballant. | El hablante presenta el cansancio como un hecho conocido. | El parlant presenta la clàusula dependent com a informació. |
| Aunque esté cansado, seguirá trabajando. | Encara que estigui cansat, seguirà treballant. | El cansancio se concede como posibilidad, no como hecho afirmado. | El subjuntiu presenta un esdeveniment futur que encara està pendent. |
| Quizá viene esta noche. | Potser vindrà aquesta nit. | El indicativo presenta la llegada como una opción que el hablante considera bastante probable. | El parlant presenta la clàusula dependent com a informació. |
| Quizá venga esta noche. | Potser vindrà aquesta nit. | El subjuntivo deja la llegada más abierta o incierta. | La clàusula principal emmarca la idea en lloc d'afirmar-la. |
| Espero que todo salga bien. | Espero que tot vagi bé. | La esperanza expresa una actitud hacia un resultado futuro. | El subjuntiu presenta un esdeveniment futur que encara està pendent. |
| Si tengo tiempo, te llamo. | Si tinc temps, et trucaré. | En español, una condición abierta con si usa presente de indicativo, no presente de subjuntivo. | El parlant presenta la clàusula dependent com a informació. |
Apreneu a triar l'estat d'ànim en quatre blocs de significat
Comença amb fets afirmats, inverteix el marc amb dubte o reacció, després compara les clàusules de referència i de temps.
Fets, coneixements i creences positives
Utilitzeu l'indicatiu quan el parlant afirma, coneix, observa o creu positivament la clàusula.
Sé que Marta viene. · Creo que tienes razón. · Es cierto que el tren sale a las ocho. · Está claro que necesitamos ayuda. · Veo que estás cansado. · Me parece que funciona. · No dudo que es útil. · Supongo que Ana está en casa.
Dubte, desig, reacció i valoració
Utilitzeu el subjuntiu quan la clàusula es troba sota una actitud no assertiva.
No creo que Marta venga. · Dudo que tengas razón. · No es cierto que el tren salga a las ocho. · No está claro que necesitemos ayuda. · Me alegra que estés aquí. · Quiero que vengas mañana. · Es importante que descanses. · Puede que funcione.
Referències conegudes i no identificades
Persones i coses conegudes concretes contrasten amb les que es volen o encara no s'identifiquen.
Busco al profesor que habla portugués. · Busco un profesor que hable portugués. · Tengo un libro que explica la regla. · Necesito un libro que explique la regla. · Hay alguien que puede ayudarme. · No hay nadie que pueda ayudarme. · Conozco un hotel que acepta mascotas. · Buscamos un hotel que acepte mascotas.
Esdeveniments habituals versus esdeveniments pendents
Les clàusules de temps i de concessió canvien l'estat d'ànim amb el marc temporal o factual del parlant.
Cuando llega, siempre llama. · Cuando llegue, llámame. · Aunque está cansado, sigue trabajando. · Aunque esté cansado, seguirá trabajando. · Quizá viene esta noche. · Quizá venga esta noche. · Espero que todo salga bien. · Si tengo tiempo, te llamo.
Com escolliu sense una llista activadora?
Troba el verb o expressió principal: sé, creo, dudo, quiero, me alegra, busco, cuando.
Pregunteu què fa el parlant amb la idea següent: l'afirma, la qüestiona, la vol, hi reacciona o la deixa sense identificar.
Comproveu la referència i l'hora: una persona coneguda o esdeveniment habitual tendeix a prendre indicatiu; una persona no identificada o un esdeveniment pendent tendeix a prendre subjuntiu.
Conjuga només després de triar el significat. La negació pot canviar el marc, com en creo que viene versus no creo que venga, però no força mecànicament la mateixa resposta en tots els contextos.
Hola Cards és una aplicació de flashcards espanyola de holacards.org per a iOS i Android. Es pot descarregar gratuïtament, no necessita cap compte i l'estudi bàsic funciona fora de línia; la versió gratuïta pot mostrar anuncis de tercers mentre Premium els elimina. La interfície està disponible en 29 idiomes, inclosos anglès, rus, portuguès i alemany; Les targetes admeten traduccions en 29 idiomes, inclosos l'anglès, el rus, el portuguès i l'alemany i 18 modes de pràctica i joc. Podeu importar aquests 32 exemples fixos a un grup personalitzat i practicar-los amb àudio, escriptura, pronunciació i revisió en espanyol. Hola Cards no escull un estat d'ànim, genera frases noves ni corregeix l'escriptura oberta automàticament, així que utilitzeu la guia de decisions i el context d'aquesta pàgina per comprovar totes les respostes.
Connecteu l'elecció de l'estat d'ànim amb les formes del present-subjuntiu, el present d'indicatiu, el subjuntiu imperfet, les ordres i el discurs informat.
Desinències del present de subjuntiu Desinències del present Imperfet de subjuntiu ordres espanyoles Discurs denunciat
Una rutina de cinc minuts per triar l'estat d'ànim
- Llegeix una oració indicativa i identifica què s'afirma.
- Canvia la certesa a dubte o negació i torna a conjugar el verb dependent.
- Contrasta una persona coneguda amb una persona que encara estàs buscant.
- Contrasta una clàusula cuando habitual amb un esdeveniment futur pendent.
- Digues i escriu quatre parelles completes de memòria i després explica el canvi de significat.
Referències gramaticals
Les funcions de l'estat d'ànim, l'abast B1–B2 i els models de conjugació es van contrastar amb l'Institut Cervantes i RAE–ASALE.
- RAE–ASALE: models de conjugació espanyola
- Instituto Cervantes B1–B2: funcions d'indicatiu i subjuntiu
- Instituto Cervantes B1: pràctica controlada d'elecció de l'estat d'ànim
FAQ
Quan he d'utilitzar el subjuntiu en comptes de l'indicatiu?
Utilitzeu el subjuntiu quan una clàusula s'emmarca mitjançant el desig, la reacció, l'avaluació, el dubte, la negació, la possibilitat, una referència no identificada o un esdeveniment pendent. Utilitzeu l'indicatiu per afirmar o informar informació tal com es coneix o es creu.
que sempre activa el subjuntiu?
Núm. Que introdueix els dos modes d'ànim: Sé que viene utilitza indicatiu, mentre que Dudo que venga utilitza subjuntiu. El significat de la clàusula principal és important.
Per què és creo que viene però no creo que venga?
El creer positiu normalment presenta la idea com una creença, de manera que pren indicatiu. El creer negat normalment suspèn aquesta afirmació, de manera que pren subjuntiu. El context i l'èmfasi poden crear excepcions marcades.
Per què busco un profesor que hable portugués és subjuntiu?
El ponent no ha identificat aquest professor i descriu un tipus desitjat. Un professor conegut concret pren indicatiu: Busco al profesor que habla portugués.
Quin estat d'ànim segueix cuando?
Utilitzeu indicatiu per a hàbits o fets complerts i subjuntiu per a un esdeveniment futur que encara estigui pendent: Cuando llega, llama; Cuando llegue, llámame.
Hola Cards tria l'estat d'ànim automàticament?
No. Podeu importar i practicar els exemples fixats; aquesta guia explica com el significat selecciona l'estat d'ànim.
Copia els 32 exemples d'estat d'ànim a Hola Cards
Obriu grups de paraules a Hola Cards, trieu enganxar/importar i enganxar el bloc. L'aplicació reconeix el títol i les línies "espanyol - traducció".
**Subjuntiu vs indicatiu: 32 exemples**
Sé que Marta viene. - Sé que vindrà la Marta.
Creo que tienes razón. - Crec que tens raó.
Es cierto que el tren sale a las ocho. - És cert que el tren surt a les vuit.
Está claro que necesitamos ayuda. - Està clar que necessitem ajuda.
Veo que estás cansado. - Veig que estàs cansat.
Me parece que funciona. - Em sembla que funciona.
No dudo que es útil. - No dubto que sigui útil.
Supongo que Ana está en casa. - Suposo que l'Ana és a casa.
No creo que Marta venga. - No crec que vingui la Marta.
Dudo que tengas razón. - Dubto que tinguis raó.
No es cierto que el tren salga a las ocho. - No és cert que el tren surti a les vuit.
No está claro que necesitemos ayuda. - No està clar que necessitem ajuda.
Me alegra que estés aquí. - M'alegro que estiguis aquí.
Quiero que vengas mañana. - Vull que vinguis demà.
Es importante que descanses. - És important que descansis.
Puede que funcione. - Pot funcionar.
Busco al profesor que habla portugués. - Busco el professor que parli portuguès.
Busco un profesor que hable portugués. - Busco un professor que parli portuguès.
Tengo un libro que explica la regla. - Tinc un llibre que explica la regla.
Necesito un libro que explique la regla. - Necessito un llibre que expliqui la regla.
Hay alguien que puede ayudarme. - Hi ha algú que em pot ajudar.
No hay nadie que pueda ayudarme. - No hi ha ningú que em pugui ajudar.
Conozco un hotel que acepta mascotas. - Conec un hotel que admet mascotes.
Buscamos un hotel que acepte mascotas. - Busquem un hotel que admeti mascotes.
Cuando llega, siempre llama. - Quan arriba, sempre truca.
Cuando llegue, llámame. - Quan arribi, truca'm.
Aunque está cansado, sigue trabajando. - Encara que està cansat, segueix treballant.
Aunque esté cansado, seguirá trabajando. - Encara que estigui cansat, seguirà treballant.
Quizá viene esta noche. - Potser vindrà aquesta nit.
Quizá venga esta noche. - Potser vindrà aquesta nit.
Espero que todo salga bien. - Espero que tot vagi bé.
Si tengo tiempo, te llamo. - Si tinc temps, et trucaré.
Reviseu els contrastos de l'estat d'ànim en Hola Cards
Practica els 32 exemples fixos amb àudio, escriptura, pronunciació, grups personalitzats i modes de revisió en espanyol a iOS i Android.
