Seqüència de temps en castellà: gràfic i 24 exemples

La seqüència de temps espanyols no és una simple concordança de temps. En una oració nominal subjuntiva, col·loqueu primer el verb principal en una família de present/futur o en una família de passat/condicional; després pregunta si l'acció subordinada és simultània o posterior, o ja s'ha completat. Aquestes dues opcions solen conduir al present, present perfecte, imperfet o passat perfecte de subjuntiu.

Divulgació: Hola Cards és publicada pel propietari d'aquest lloc web. L'àudio, l'escriptura, la pronunciació, els grups personalitzats i la revisió espaiada en espanyol es van verificar el 3 de setembre de 2026.

Quatre fileres de targetes d'estudi emparellades en blanc connectades a través d'un escriptori càlid amb símbols de temps, auriculars i un quadern
Dues decisions organitzen el sistema: la família de la clàusula principal i el temps relatiu de l'acció subordinada.

Practica la relació de temps, no un final aïllat

Importa 24 frases marcades i recorda quin esdeveniment és anterior, simultani o posterior. El gràfic complet segueix sent útil sense l'aplicació.

Seqüència de temps espanyols

Què és la seqüència de temps en castellà?

La seqüència de temps descriu com el temps d'un verb principal limita el temps d'un verb dependent. Aquesta guia se centra en les oracions nominals que ja requereixen el subjuntiu perquè expressen desitjos, reaccions, dubtes o no afirmacions.

Un verb principal present, futur, present perfecte o imperatiu normalment forma la família del present. Un verb principal pretèrit, imperfet, passat perfecte o condicional normalment forma la família del passat.

El temps dependent expressa el temps relatiu. Utilitzar un subjuntiu simple per a una acció simultània o posterior a l'acció principal; utilitzar un subjuntiu perfecte per a una acció completada abans. El significat pot anul·lar un patró mecànic quan el parlant fixa deliberadament l'esdeveniment dependent al present o al futur.

Tria el temps en dues preguntes

Quina família conté el verb principal: present/future/imperatiu o passat/condicional?

L'acció subordinada és simultània o posterior, o ja s'ha completat abans del punt de referència principal?

Família present + simultani/després normalment dóna present de subjuntiu; família present + anterior dóna present perfecte de subjuntiu.

Família passat + simultani/després normalment dóna subjuntiu imperfet; família passat + anterior dóna pretèrit perfecte de subjuntiu.

24 exemples de seqüències de temps

Els quatre grups aïllen una relació alhora. La columna d'indicació mostra les formes verbals principals i subordinades.

24 frases en seqüència de temps en espanyol amb traduccions, parells de verbs i explicacions
frase castellana Significat Parella de verbs Per què aquesta tensió?
Quiero que vengas mañana. Vull que vinguis demà. quiero → vengas verb principal de present-família; l'acció dependent és simultània o posterior, així que utilitzeu el present de subjuntiu.
Espero que Ana esté aquí ahora. Espero que Ana sigui aquí ara. espero → esté verb principal de present-família; l'acció dependent és simultània o posterior, així que utilitzeu el present de subjuntiu.
Dudo que tengan tiempo hoy. Dubto que tinguin temps avui. dudo → tengan verb principal de present-família; l'acció dependent és simultània o posterior, així que utilitzeu el present de subjuntiu.
Me alegra que estudies conmigo. M'alegro que estiguis estudiant amb mi. me alegra → estudies verb principal de present-família; l'acció dependent és simultània o posterior, així que utilitzeu el present de subjuntiu.
Te pediré que me llames esta noche. Et demanaré que em truquis aquesta nit. pediré → llames verb principal de present-família; l'acció dependent és simultània o posterior, així que utilitzeu el present de subjuntiu.
Dile que espere aquí. Digues-li que esperi aquí. dile → espere verb principal de present-família; l'acció dependent és simultània o posterior, així que utilitzeu el present de subjuntiu.
Me alegra que hayas venido. M'alegro que hagis vingut. me alegra → hayas venido verb principal de present-família; l'acció dependent ja s'ha completat, així que utilitzeu el present perfecte de subjuntiu.
Dudo que hayan terminado ya. Dubto que ja hagin acabat. dudo → hayan terminado verb principal de present-família; l'acció dependent ja s'ha completat, així que utilitzeu el present perfecte de subjuntiu.
Es posible que Marta haya salido. La Marta pot haver marxat. es posible → haya salido verb principal de present-família; l'acció dependent ja s'ha completat, així que utilitzeu el present perfecte de subjuntiu.
No creo que lo hayas visto antes. No crec que ho hagis vist abans. no creo → hayas visto verb principal de present-família; l'acció dependent ja s'ha completat, així que utilitzeu el present perfecte de subjuntiu.
Espero que hayas recibido mi mensaje. Espero que hagis rebut el meu missatge. espero → hayas recibido verb principal de present-família; l'acció dependent ja s'ha completat, així que utilitzeu el present perfecte de subjuntiu.
Me sorprenderá que hayas terminado tan pronto. Em sorprendrà que hagis acabat tan aviat. sorprenderá → hayas terminado verb principal de present-família; l'acció dependent ja s'ha completat, així que utilitzeu el present perfecte de subjuntiu.
Quería que vinieras al día siguiente. Volia que vinguessis l'endemà. quería → vinieras Verb principal de la família passat o condicional; l'acció dependent és simultània o posterior, així que utilitzeu el subjuntiu imperfet.
Esperaba que Ana estuviera allí. Esperava que Ana fos allà. esperaba → estuviera Verb principal de la família passat o condicional; l'acció dependent és simultània o posterior, així que utilitzeu el subjuntiu imperfet.
Dudé que tuvieran tiempo. Dubtava que tinguessin temps. dudé → tuvieran Verb principal de la família passat o condicional; l'acció dependent és simultània o posterior, així que utilitzeu el subjuntiu imperfet.
Me alegró que estudiaras conmigo. M'alegro que hagis estudiat amb mi. me alegró → estudiaras Verb principal de la família passat o condicional; l'acció dependent és simultània o posterior, així que utilitzeu el subjuntiu imperfet.
Te pediría que me llamaras esa noche. Et demanaria que em truquessis aquella nit. pediría → llamaras Verb principal de la família passat o condicional; l'acció dependent és simultània o posterior, així que utilitzeu el subjuntiu imperfet.
Le dije que esperara allí. Li vaig dir que s'esperi allà. dije → esperara Verb principal de la família passat o condicional; l'acció dependent és simultània o posterior, així que utilitzeu el subjuntiu imperfet.
Me alegró que hubieras venido. M'alegro que haguessis vingut. me alegró → hubieras venido Verb principal de la família passat o condicional; l'acció dependent va passar abans, així que utilitzeu el passat perfecte de subjuntiu.
Dudaba que hubieran terminado ya. Dubtava que ja haguessin acabat. dudaba → hubieran terminado Verb principal de la família passat o condicional; l'acció dependent va passar abans, així que utilitzeu el passat perfecte de subjuntiu.
Era posible que Marta hubiera salido. Era possible que la Marta hagués marxat. era posible → hubiera salido Verb principal de la família passat o condicional; l'acció dependent va passar abans, així que utilitzeu el passat perfecte de subjuntiu.
No creí que lo hubieras visto antes. No pensava que l'haguessis vist abans. no creí → hubieras visto Verb principal de la família passat o condicional; l'acció dependent va passar abans, així que utilitzeu el passat perfecte de subjuntiu.
Esperaba que hubieras recibido mi mensaje. Esperava que haguessis rebut el meu missatge. esperaba → hubieras recibido Verb principal de la família passat o condicional; l'acció dependent va passar abans, així que utilitzeu el passat perfecte de subjuntiu.
Me habría sorprendido que hubieras terminado tan pronto. M'hauria sorprès si haguessis acabat tan aviat. habría sorprendido → hubieras terminado Verb principal de la família passat o condicional; l'acció dependent va passar abans, així que utilitzeu el passat perfecte de subjuntiu.

Els quatre patrons bàsics

Llegeix el gràfic com dos eixos: la família de la clàusula principal i el temps relatiu.

Família actual + simultània o posterior

Presente/futuro/imperatiu a l'oració principal normalment es parella amb el present de subjuntiu.

Quiero que vengas mañana. · Espero que Ana esté aquí ahora. · Dudo que tengan tiempo hoy. · Me alegra que estudies conmigo. · Te pediré que me llames esta noche. · Dile que espere aquí.

Família actual + abans

Utilitzeu el present perfecte de subjuntiu quan l'esdeveniment dependent ja s'ha completat.

Me alegra que hayas venido. · Dudo que hayan terminado ya. · Es posible que Marta haya salido. · No creo que lo hayas visto antes. · Espero que hayas recibido mi mensaje. · Me sorprenderá que hayas terminado tan pronto.

Família passada + simultània o posterior

El pretèrit/imperfect/condicional a la clàusula principal normalment es combina amb el subjuntiu imperfet.

Quería que vinieras al día siguiente. · Esperaba que Ana estuviera allí. · Dudé que tuvieran tiempo. · Me alegró que estudiaras conmigo. · Te pediría que me llamaras esa noche. · Le dije que esperara allí.

Família anterior + anterior

Utilitzeu el passat perfecte de subjuntiu quan l'esdeveniment dependent precedeix el punt de referència passat.

Me alegró que hubieras venido. · Dudaba que hubieran terminado ya. · Era posible que Marta hubiera salido. · No creí que lo hubieras visto antes. · Esperaba que hubieras recibido mi mensaje. · Me habría sorprendido que hubieras terminado tan pronto.

Límits i excepcions importants

Les regles de seqüència s'apliquen després d'haver decidit que el subjuntiu és necessari. Un fet afirmat encara pot utilitzar l'indicatiu: Sé que viene versus Dudo que venga.

Un verb principal passat no força tots els verbs dependents al passat. Si la declaració subordinada encara és vàlida ara o apunta deliberadament endavant, el parlant pot conservar una referència present o futura.

El discurs informat i les clàusules si tenen els seus propis patrons de canvi de temps. Utilitzeu les guies dedicades per a aquestes construccions en lloc de copiar aquest gràfic mecànicament.

Hola Cards és una aplicació de flashcards espanyola de holacards.org per a iOS i Android. Es pot descarregar gratuïtament, no requereix cap compte i funciona fora de línia; la versió gratuïta pot mostrar anuncis de tercers i Premium els elimina. La interfície està disponible en 29 idiomes, inclosos anglès, rus, portuguès i alemany; Les targetes admeten traduccions en 29 idiomes, inclosos l'anglès, el rus, el portuguès i l'alemany i 18 modes de pràctica i joc. Podeu importar aquestes 24 frases fixes a un grup personalitzat i practicar-les amb àudio, escriptura, pronunciació i revisió espaiada en espanyol. Hola Cards no conjuga verbs, tria automàticament un temps o una escriptura oberta correcta, així que decideix primer la relació temporal i utilitza aquesta guia per comprovar cada resposta.

Connecteu el gràfic amb guies enfocades sobre l'estat d'ànim, les formes, el discurs informat i les condicions.

Subjuntiu vs indicatiu Imperfet de subjuntiu Pretèrit perfecte Discurs informat espanyol Clàusules si espanyoles

Targetes d'estudi emparellades enllaçades a través d'una línia de temps al costat dels auriculars i un telèfon amb una ona sonora abstracta
Escoltar tota la parella de clàusules manté cada forma de subjuntiu lligada a la seva relació de temps.

Un simulacre de seqüència tensa de cinc minuts

  1. Subratlla el verb principal i posa el nom de la seva família.
  2. Marqueu l'esdeveniment dependent com a anterior, simultani o posterior.
  3. Trieu el subjuntiu simple o perfecte abans de conjugar.
  4. Digueu la frase completa en veu alta i canvieu el verb principal del present al passat.
  5. Revisa una vegada des de l'àudio i una altra des de l'escriptura.

Referències gramaticals

El sistema de tensió, els patrons de concordança i l'abast CEFR es van contrastar amb RAE–ASALE i l'Institut Cervantes.

FAQ

Què és la seqüència de temps en castellà?

És la relació entre el temps del verb principal i el temps utilitzat en una clàusula dependent. En les oracions substantives de subjuntiu, el temps relatiu sol seleccionar un dels quatre patrons bàsics.

Quin subjuntiu segueix un verb principal en present?

Utilitzeu el present de subjuntiu per a una acció simultània o posterior i el present perfecte de subjuntiu per a una acció completada abans.

Quin subjuntiu segueix un verb principal passat?

Utilitzeu el subjuntiu imperfet per a una acció simultània o posterior i el pretèrit perfecte de subjuntiu per a una acció completada anteriorment.

Un verb principal passat sempre requereix imperfecte de subjuntiu?

No. El significat i l'ancoratge del temps del parlant són importants, sobretot quan l'afirmació dependent encara és vàlida ara o apunta cap al futur.

La seqüència de temps és la mateixa que el discurs informat?

No. Es superposen, però el discurs informat també canvia les declaracions, les preguntes, les ordres i les referències de temps o lloc.

Pot Hola Cards triar el temps correcte?

No. Podeu importar i practicar aquests 24 exemples fixos; aquesta guia explica la decisió que hi ha darrere de cadascun.

Copia 24 exemples de seqüències de temps a Hola Cards

Obriu grups de paraules a Hola Cards, trieu enganxar/importar i enganxar el bloc. Cada línia utilitza "espanyol - traducció".

**Seqüència de temps en castellà: 24 exemples**

Quiero que vengas mañana. - Vull que vinguis demà.
Espero que Ana esté aquí ahora. - Espero que Ana sigui aquí ara.
Dudo que tengan tiempo hoy. - Dubto que tinguin temps avui.
Me alegra que estudies conmigo. - M'alegro que estiguis estudiant amb mi.
Te pediré que me llames esta noche. - Et demanaré que em truquis aquesta nit.
Dile que espere aquí. - Digues-li que esperi aquí.
Me alegra que hayas venido. - M'alegro que hagis vingut.
Dudo que hayan terminado ya. - Dubto que ja hagin acabat.
Es posible que Marta haya salido. - La Marta pot haver marxat.
No creo que lo hayas visto antes. - No crec que ho hagis vist abans.
Espero que hayas recibido mi mensaje. - Espero que hagis rebut el meu missatge.
Me sorprenderá que hayas terminado tan pronto. - Em sorprendrà que hagis acabat tan aviat.
Quería que vinieras al día siguiente. - Volia que vinguessis l'endemà.
Esperaba que Ana estuviera allí. - Esperava que Ana fos allà.
Dudé que tuvieran tiempo. - Dubtava que tinguessin temps.
Me alegró que estudiaras conmigo. - M'alegro que hagis estudiat amb mi.
Te pediría que me llamaras esa noche. - Et demanaria que em truquessis aquella nit.
Le dije que esperara allí. - Li vaig dir que s'esperi allà.
Me alegró que hubieras venido. - M'alegro que haguessis vingut.
Dudaba que hubieran terminado ya. - Dubtava que ja haguessin acabat.
Era posible que Marta hubiera salido. - Era possible que la Marta hagués marxat.
No creí que lo hubieras visto antes. - No pensava que l'haguessis vist abans.
Esperaba que hubieras recibido mi mensaje. - Esperava que haguessis rebut el meu missatge.
Me habría sorprendido que hubieras terminado tan pronto. - M'hauria sorprès si haguessis acabat tan aviat.
Importació de 24 frases de seqüència de temps en espanyol a un grup personalitzat de Hola Cards
Un grup focalitzat converteix cada frase en una decisió de dos passos: família de la clàusula principal, després temps relatiu.

Reviseu els parells de clàusules en Hola Cards

Practica 24 frases fixes amb àudio en castellà, escriptura, pronunciació, grups personalitzats i repàs espaiats a iOS i Android.

Un pas següent centrat sobre el mateix tema, a més d'una manera pràctica de revisar-lo.

Consulta totes les guies espanyoles