Recordeu el substantiu i el possessiu junts
Importeu els 32 exemples marcats i practiqueu-los amb àudio i escriptura en espanyol a iOS o Android. La guia gramatical continua completa sense l'aplicació.
Pronoms possessius espanyols
Què són els pronoms possessius espanyols?
A la gramàtica de l'aprenent, els pronoms possessius són els possessius accentuats que s'utilitzen sense el nom següent: mío, tuyo, suyo, nuestro, vuestro. Les descripcions modernes poden analitzar alguns d'ells com a possessius accentuats o adjectius nominalitzats; els patrons pràctics són els mateixos.
La terminació coincideix amb la cosa posseïda, no amb la propietària: la mochila es mía, los libros son míos. Mía no vol dir que la propietària sigui dona; vol dir que el substantiu omès o enunciat és femení singular.
No utilitzeu cap article després de ser quan simplement assigneu la propietat: Es mío. Utilitzeu l'article definit quan la forma substitueixi un substantiu concret: Mi café está frío; el tuyo está caliente.
Gràfic de pronoms possessius espanyols d'un cop d'ull
meu: mío, mía, míos, mías; vostre (singular informal): tuyo, tuya, tuyos, tuyas.
el seu, el seu, el seu (formal), el seu: suyo, suya, suyos, suyas; nostre: nuestro, nuestra, nuestros, nuestras.
teu (plural informal a Espanya): vuestro, vuestra, vuestros, vuestras.
Després de ser, normalment ometeu l'article: La llave es tuya. Per substituir un substantiu conegut, utilitzeu el/la/los/las: La tuya está aquí.
32 exemples de pronom possessiu espanyol
Els exemples separen les formes del predicat després de ser, la substitució de substantius per un article, l'acord i les maneres d'aclarir l'ambigüitat suyo.
| frase castellana | Significat | Exemple en context | Per què aquesta forma |
|---|---|---|---|
| El libro es mío. | El llibre és meu. | No es de Ana; el libro es mío. | Després de ser, el possessiu accentuat apareix normalment sense article. |
| La mochila es mía. | La motxilla és meva. | Reconozco la etiqueta; la mochila es mía. | Fes coincidir el gènere i el nombre de la cosa propietat, no el propietari. |
| Los cuadernos son tuyos. | Els quaderns són teus. | Tienen tu nombre; los cuadernos son tuyos. | Fes coincidir el gènere i el nombre de la cosa propietat, no el propietari. |
| Las llaves son tuyas. | Les claus són teves. | Estaban en tu bolso; las llaves son tuyas. | Fes coincidir el gènere i el nombre de la cosa propietat, no el propietari. |
| El proyecto es nuestro. | El projecte és nostre. | Lo preparamos juntos; el proyecto es nuestro. | Després de ser, el possessiu accentuat apareix normalment sense article. |
| La casa es nuestra. | La casa és nostra. | Vivimos aquí desde mayo; la casa es nuestra. | Fes coincidir el gènere i el nombre de la cosa propietat, no el propietari. |
| El turno es vuestro. | El torn és teu. (Espanya, plural informal) | Nosotros ya jugamos; ahora el turno es vuestro. | Després de ser, el possessiu accentuat apareix normalment sense article. |
| Las entradas son suyas. | Les entrades són d'ell, d'ella, vostre (formals) o d'ells. | Sin contexto, suyas no identifica a un solo poseedor. | Substituïu suyo ambigua per de + persona quan la claredat sigui important. |
| Mi café está frío; el tuyo está caliente. | El meu cafè està fred; el teu fa calor. | El tuyo sustituye a tu café. | L'article més possessiu substitueix un substantiu conegut específic. |
| Esta chaqueta es la mía. | Aquesta jaqueta és meva. | Entre varias chaquetas, identifico la mía. | L'article més possessiu substitueix un substantiu conegut específic. |
| Tus zapatos están aquí; los míos están allí. | Les teves sabates són aquí; els meus són allà. | Los míos sustituye a mis zapatos. | L'article més possessiu substitueix un substantiu conegut específic. |
| Sus maletas son grandes; las nuestras son pequeñas. | Les seves maletes són grans; els nostres són petits. | Las nuestras concuerda con maletas. | Fes coincidir el gènere i el nombre de la cosa propietat, no el propietari. |
| ¿Cuál es el vuestro? | Quina és la teva? (Espanya, plural informal) | Hablamos de un objeto masculino conocido. | L'article més possessiu substitueix un substantiu conegut específic. |
| Prefiero la suya. | Prefereixo la seva, la seva, la teva (formal) o la seva. | La sustituye a una opción femenina conocida. | Substituïu suyo ambigua per de + persona quan la claredat sigui important. |
| Nuestro coche es rojo; el suyo es azul. | El nostre cotxe és vermell; el seu, el seu, el teu o el seu és blau. | El suyo sustituye a coche, pero el poseedor depende del contexto. | Substituïu suyo ambigua per de + persona quan la claredat sigui important. |
| ¿Son estas gafas las tuyas? | Aquestes ulleres són teves? | Las tuyas concuerda con gafas, que es plural femenino. | Fes coincidir el gènere i el nombre de la cosa propietat, no el propietari. |
| Mi hermano tiene una bicicleta; la mía es nueva. | El meu germà té una bicicleta; el meu és nou. | La mía concuerda con bicicleta, no con quien la posee. | Fes coincidir el gènere i el nombre de la cosa propietat, no el propietari. |
| Tu camisa es blanca; la mía es negra. | La teva camisa és blanca; el meu és negre. | Mía es femenino singular por camisa. | Fes coincidir el gènere i el nombre de la cosa propietat, no el propietari. |
| Esos billetes son nuestros. | Aquestes entrades són nostres. | Nuestros es masculino plural por billetes. | Fes coincidir el gènere i el nombre de la cosa propietat, no el propietari. |
| Esta idea es vuestra. | Aquesta idea és teva. (Espanya, plural informal) | Vuestra es femenino singular por idea. | Fes coincidir el gènere i el nombre de la cosa propietat, no el propietari. |
| Las decisiones finales son suyas. | Les decisions finals són les seves, les seves, les seves o les seves. | Suyas es femenino plural por decisiones. | Fes coincidir el gènere i el nombre de la cosa propietat, no el propietari. |
| El ordenador no es mío. | L'ordinador no és meu. | Mío es masculino singular por ordenador. | Fes coincidir el gènere i el nombre de la cosa propietat, no el propietari. |
| La responsabilidad es nuestra. | La responsabilitat és nostra. | Nuestra concuerda con responsabilidad. | Fes coincidir el gènere i el nombre de la cosa propietat, no el propietari. |
| Los asientos del fondo son vuestros. | Els seients del darrere són vostres. (Espanya, plural informal) | Vuestros es masculino plural por asientos. | Fes coincidir el gènere i el nombre de la cosa propietat, no el propietari. |
| El suyo está en la mesa. | El seu, el seu, el teu o el seu està sobre la taula. | El nombre omitido es claro, pero el poseedor de suyo puede no serlo. | Substituïu suyo ambigua per de + persona quan la claredat sigui important. |
| El de Ana está en la mesa. | El de l'Ana està sobre la taula. | De Ana aclara exactamente a quién pertenece. | Substituïu suyo ambigua per de + persona quan la claredat sigui important. |
| Estas son de ellos, no de usted. | Aquests són els seus, no els vostres (formals). | De ellos y de usted evitan dos lecturas de suyas. | Substituïu suyo ambigua per de + persona quan la claredat sigui important. |
| ¿La reserva es suya? | La reserva és seva, seva, seva (formal) o seva? | La pregunta necesita contexto para identificar al poseedor. | Substituïu suyo ambigua per de + persona quan la claredat sigui important. |
| ¿La reserva es de ustedes? | La reserva és teva? (plural/formal) | De ustedes hace explícito al poseedor plural. | Substituïu suyo ambigua per de + persona quan la claredat sigui important. |
| Cada uno trajo lo suyo. | Cadascú va portar les seves coses. | Lo suyo se refiere de manera neutra a las cosas propias. | Substituïu suyo ambigua per de + persona quan la claredat sigui important. |
| Lo mío es enseñar. | L'ensenyament és el meu. | Lo mío nombra de forma neutra aquello que me caracteriza. | Substituïu suyo ambigua per de + persona quan la claredat sigui important. |
| Tú cuidas lo tuyo y yo cuido lo mío. | Tu cuides les teves coses, i jo les meves. | Lo tuyo y lo mío expresan ámbitos o pertenencias sin un nombre concreto. | Substituïu suyo ambigua per de + persona quan la claredat sigui important. |
Aprèn possessius en quatre blocs
Comenceu després de ser, després afegiu l'article, practiqueu l'acord i acabeu amb alternatives clares a suyo ambigu.
Possessius després de ser
Assignar la propietat sense un article: Es mío, es tuya, son nuestros.
El libro es mío. · La mochila es mía. · Los cuadernos son tuyos. · Las llaves son tuyas. · El proyecto es nuestro. · La casa es nuestra. · El turno es vuestro. · Las entradas son suyas.
Substitució d'un substantiu conegut
Utilitzeu el, la, los o las quan el possessiu representi un element específic.
Mi café está frío; el tuyo está caliente. · Esta chaqueta es la mía. · Tus zapatos están aquí; los míos están allí. · Sus maletas son grandes; las nuestras son pequeñas. · ¿Cuál es el vuestro? · Prefiero la suya. · Nuestro coche es rojo; el suyo es azul. · ¿Son estas gafas las tuyas?
Acord de gènere i nombre
Canvieu el final perquè coincideixi amb la cosa de la propietat en lloc del propietari.
Mi hermano tiene una bicicleta; la mía es nueva. · Tu camisa es blanca; la mía es negra. · Esos billetes son nuestros. · Esta idea es vuestra. · Las decisiones finales son suyas. · El ordenador no es mío. · La responsabilidad es nuestra. · Los asientos del fondo son vuestros.
Suyo i alternatives clares
Utilitzeu de él, de ella, de usted o de ellos quan suyo pugui apuntar a diversos propietaris.
El suyo está en la mesa. · El de Ana está en la mesa. · Estas son de ellos, no de usted. · ¿La reserva es suya? · ¿La reserva es de ustedes? · Cada uno trajo lo suyo. · Lo mío es enseñar. · Tú cuidas lo tuyo y yo cuido lo mío.
Com escolliu el possessiu adequat?
Identifiqueu el propietari per triar mío, tuyo, suyo, nuestro o vuestro.
A continuació, coincideix amb el gènere i el número de l'objecte de propietat: libro mío, casa mía, libros míos, casas mías.
Pregunta si el substantiu és present. Després de ser, utilitzeu Es mío. Per substituir un substantiu conegut específic, utilitzeu el mío, la mía, los míos o les mías.
Com que suyo pot significar el seu, la seva, la teva o la seva, fes servir de él, de ella, de usted, de ustedes o de ellos quan el context no estigui clar.
Hola Cards és una aplicació de flashcards espanyola de holacards.org per a iOS i Android. Es pot descarregar gratuïtament, no necessita cap compte i l'estudi bàsic funciona fora de línia; la versió gratuïta pot mostrar anuncis de tercers mentre Premium els elimina. La interfície està disponible en 29 idiomes, inclosos anglès, rus, portuguès i alemany; Les targetes admeten traduccions en 29 idiomes, inclosos l'anglès, el rus, el portuguès i l'alemany i 18 modes de pràctica i joc. Podeu importar aquests 32 exemples fixos a un grup personalitzat i practicar-los amb àudio, escriptura, pronunciació i revisió en espanyol. Hola Cards no tria una forma possessiva ni corregeix frases obertes automàticament, així que utilitzeu el gràfic i el context d'aquesta pàgina per verificar cada resposta.
Connecteu els pronoms possessius amb adjectius possessius, acord nominal, pronoms subjectes, demostratius i pronoms preposicionals.
Adjectius possessius espanyols acord de l'adjectiu espanyol Pronoms subjectes espanyols Este, ese, aquel Pronoms preposicionals espanyols
Una rutina possessiva de cinc minuts
- Tria un objecte masculí i un altre femení al teu voltant.
- Digues qui és el propietari de cada objecte amb ser: Es mío; es tuya.
- Substitueix cada substantiu per el, la, los o las més el possessiu.
- Feu plural els objectes i canvieu tant l'article com la terminació possessiva.
- Reescriu un suyo ambigu amb de él, de ella, de usted o de ellos.
Referències gramaticals
Les formes, l'acord, el contrast d'articles i l'ambigüitat es van contrastar amb l'Institut Cervantes i RAE–ASALE.
- Instituto Cervantes: possessius accentuats a A1–A2
- Instituto Cervantes: contrast d'articles i formes postnominals a B1–B2
- RAE–ASALE: significats expressats per possessius
FAQ
Quins són els pronoms possessius espanyols?
L'etiqueta d'aprenent normalment cobreix mío, tuyo, suyo, nuestro, vuestro i les seves variants de gènere i nombre quan es mantenen sense un substantiu següent.
Els pronoms possessius espanyols concorden amb el propietari?
No. Estan d'acord amb la cosa propietat: el libro es mío, la casa es mía, los libros son míos.
És es mío o es el mío?
Es mío assigna la propietat. Es el mío identifica un ítem específic entre les alternatives conegudes; tots dos poden ser correctes en el context adequat.
Per què el castellà utilitza el mío i la tuya?
L'article marca el gènere i el nombre del substantiu conegut omès, i el possessiu hi coincideix.
Què pot significar suyo?
Depenent del context, suyo pot significar el seu, la seva, la seva a l'adreça formal o la seva. Utilitzeu de él, de ella, de usted o de ellos per eliminar l'ambigüitat.
Hola Cards tria el possessiu automàticament?
No. Podeu importar i practicar els exemples fixats; aquesta guia explica com triar i comprovar cada formulari.
Copia els 32 exemples possessius a Hola Cards
Obriu grups de paraules a Hola Cards, trieu enganxar/importar i enganxar el bloc. L'aplicació reconeix el títol i les línies "espanyol - traducció".
**Pronoms possessius espanyols: 32 exemples**
El libro es mío. - El llibre és meu.
La mochila es mía. - La motxilla és meva.
Los cuadernos son tuyos. - Els quaderns són teus.
Las llaves son tuyas. - Les claus són teves.
El proyecto es nuestro. - El projecte és nostre.
La casa es nuestra. - La casa és nostra.
El turno es vuestro. - El torn és teu. (Espanya, plural informal)
Las entradas son suyas. - Les entrades són d'ell, d'ella, vostre (formals) o d'ells.
Mi café está frío; el tuyo está caliente. - El meu cafè està fred; el teu fa calor.
Esta chaqueta es la mía. - Aquesta jaqueta és meva.
Tus zapatos están aquí; los míos están allí. - Les teves sabates són aquí; els meus són allà.
Sus maletas son grandes; las nuestras son pequeñas. - Les seves maletes són grans; els nostres són petits.
¿Cuál es el vuestro? - Quina és la teva? (Espanya, plural informal)
Prefiero la suya. - Prefereixo la seva, la seva, la teva (formal) o la seva.
Nuestro coche es rojo; el suyo es azul. - El nostre cotxe és vermell; el seu, el seu, el teu o el seu és blau.
¿Son estas gafas las tuyas? - Aquestes ulleres són teves?
Mi hermano tiene una bicicleta; la mía es nueva. - El meu germà té una bicicleta; el meu és nou.
Tu camisa es blanca; la mía es negra. - La teva camisa és blanca; el meu és negre.
Esos billetes son nuestros. - Aquestes entrades són nostres.
Esta idea es vuestra. - Aquesta idea és teva. (Espanya, plural informal)
Las decisiones finales son suyas. - Les decisions finals són les seves, les seves, les seves o les seves.
El ordenador no es mío. - L'ordinador no és meu.
La responsabilidad es nuestra. - La responsabilitat és nostra.
Los asientos del fondo son vuestros. - Els seients del darrere són vostres. (Espanya, plural informal)
El suyo está en la mesa. - El seu, el seu, el teu o el seu està sobre la taula.
El de Ana está en la mesa. - El de l'Ana està sobre la taula.
Estas son de ellos, no de usted. - Aquests són els seus, no els vostres (formals).
¿La reserva es suya? - La reserva és seva, seva, seva (formal) o seva?
¿La reserva es de ustedes? - La reserva és teva? (plural/formal)
Cada uno trajo lo suyo. - Cadascú va portar les seves coses.
Lo mío es enseñar. - L'ensenyament és el meu.
Tú cuidas lo tuyo y yo cuido lo mío. - Tu cuides les teves coses, i jo les meves.
Revisa els pronoms possessius en Hola Cards
Practica els 32 exemples fixos amb àudio, escriptura, pronunciació, grups personalitzats i modes de revisió en espanyol a iOS i Android.
